L’ACB és molt probablement la millor lliga del món després de l’NBA. Per a mi, fins i tot més interessant i on es pot veure un basket d’equip que no es veu a la teòricament lliga més poderosa a on tothom vol anar a jugar. Hi ha una bona organització i una normativa molt estricta que han de seguir tots els equips. Tots? No! N’hi ha dos que se la poden saltar.
Mentres la gran majoria d’equips es busquen la vida amb patrocinadors, complicitat de les institucions i ingressos atípics, un equip que no ha tingut ni 5000 espectadors per partit i que encara no té patrocinador per l’any vinent pot fer un forat així de gran i fitxar 2 superestrelles com en Juan Carlos Navarro i en David Andersen (i els que vindran, pel que diuen).
La veritat, no em sembla just. L’altre equip (el seu “etern rival” però en realitat el seu millor aliat) ho ha fet altres vegades i ho seguirà fent. Viva el fútbol.
Potser una de les coses bones que té la NBA i encara no té l’ACB és el límit salarial. També, obligar-los a presentar uns comptes separats com a secció de basket seria una altra possibilitat. Estaria bé, però francament ho veig lluny no sé per què… en fi, en qualsevol cas disfrutarem amb les jugades d’aquests dos cracks.
